divendres, 28 de setembre del 2012

LLIBRES ESTIMADÍSSIMS 2011/12

MAIG

Si vols, pots llegir aquest fantàstic llibre d'en Anthony Browne en Anglès, només has de clicar.

MARÇ


Amb aquest llibre ens servirà per conèixer el "diàleg" que els il.lustradors moltes vegades mantenen amb els personatges dels contes...

FEBRER 2012
La reina decideix retirar-se i l'ha de succeeir el seu fill. És hora, doncs, de buscar-li una princesa amb qui casar-lo. El príncep però no en troba cap que li agradi fins que coneix el príncep Blau de qui se n'enamorarà a primera vista. M'agrada el fet que el llibre manté l'estructura clàssica dels contes de prínceps i princeses però amb un desenllaç diferent. La il·lustració és una barreja de dibuix i collage.
IDEAL PER TREBALLAR EL DIA DE "  SANT VALENTÍ".
Educació en la diversitat, educació sexual.


GENER 2012
El color de la sorra és un àlbum adient a qualsevol edat, segons l’enfocament que es doni a la lectura.



Un infant sahrauí ens explica la seva vida diària, amb totes les mancances que la situació política del país comporta.
Es tracta d’una història simple que presenta una tragèdia humana explicada amb
innocència i desconeixement de la veritat, cosa que permet al protagonista mantenir
l’esperança d’un demà millor.
La seva poesia i la seva realitat juntes fan que el llibre hagi tingut un fort ressò més
enllà del simplement literari. Moltes són les organitzacions amigues del poble sahrauí
que han demanat a l’autora de fer-ne la presentació i explicar-los la seva vivència
personal, en el seu contacte amb aquest poble.

DESEMBRE 2011
Què us semblaria llegir en forma de poesia el que pensa una casa durant 100 anys de vida?


NOVEMBRE 2011
 AQUEST MES US PROPOSAM EL LLIBRE "AVIS" RELACIONAT AMB LA FESTA DELS PADRINS QUE CELEBRAREM EL DIA 7 DE DESEMBRE

                                                           

OCTUBRE 2011
AQUEST MES US PROPOSAM DOS LLIBRES: 


SINOPSIS
En aquells temps i en aquell poblat vivia l'Issa i la seva amiga Fati. Un matí, l'Issa va convidar la Fati a pescar al gran bassal. I se'n van anar caminant, ell al davant, com sempre. La Fati, que era cega, el seguia al mateix pas. Aquell dia la Fati va pescar un barb que podia ser màgic...



La vida no és fàcil per a la Zèfir, la petita zebra que acaba de néixer enmig de la sabana africana. Obligada a viatjar en companyia dels seus per trobar noves pastures i aigua per beure, descobreix els perills que hi ha per totes bandes: el guepard ferotge o el cocodril famolenc. Per sort, la seva mare Cèlia i en Zacaries, el cap de la manada, juntament amb la resta de zebres, la protegeixen en tot moment.



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


LLIBRE ESTIMADÍSSIM MES DE MARÇ 2011

HISTORIA DE UNA ANGUILA

Aquest fantàstic conte de Txèkhov resulta molt valuós per la seva senzillesa i gran significatens fa reflexionar sobre la vanitat, l'egoisme, la competitivitat i sobre l'efímer d'alguns èxits que en realitat no ho són tantAtrapar una anguila enredada entre les branques submergides d'un arbre s'acaba convertint en una autèntica lluita de poder i de classes entre un terratinent, un pastor, un cotxerun fuster i un camperolEl menys important ara és l'anguilanomés importa ser més que els altres. I és clar, una competència tan absurda només  un resultat, com  ens mostra el conte.

LLIBRE ESTIMADÍSSIM MES GENER


ARTUR I CLEMENTINA

Aquesta fantàstica obra infantil amaga una crítica als homes que no deixen viure lliurement a les seves dones. L’autora utilitza tot l’encant de les faules per explicar la història de la tortuga Clementina, que veu com el seu marit Artur ridiculitza tot els seus somnis: Que vol aprendre a tocar la flauta? L’Artur li regala un tocadiscs. Que ella vol saber pintar amb aquarel•les? Ell li regala un quadre… La Clementina s’avorreix com una ostra, però no vol quedar com una tonta davant el seu marit, qui li recorda constantment tot el que no sap fer.
Ideal per llegir en família, i per a que nens i nenes pensin quin és l’error que comet Clementina i perquè acaba sent feliç.

LLIBRE ESTIMADÍSSIM MES DE NOVEMBRE


EMIGRANTES



SHAUN TAN

Visita aquestes planes i gaudeix d'aquest magnífic escriptor i il.lustrador. Està considerat un dels millor il.lustradors a nivell mundial.
http://www.shauntan.net/ està en anglès, és molt gràfica. Si cal,demana ajuda, utilitza el diccionari, traductor...
http://www.shauntan.es/ està en castellà, no té tanta informació.

LLIBRE ESTIMADÍSSIM MES D'OCTUBRE

AMB EN TANGOM SOM TRES


AQUES ÉS EL LLIBRE D'AQUEST MES. EL SEU TÍTOL ÉS "AMB EN TANGO SOM TRES". SI VOLEU LLEGIR EL CONTE AQUÍ EL TENIU
AMB EN TANGO SOM TRES (Justin Richardson i Peter Parnell)
Al bell mig de la ciutat de Nova York hi ha un
parc molt gran que es diu Central Park. Als nens
els agrada molt anar-hi a jugar. Hi ha un estany
on hi fan navegar les seves barquetes. També hi
ha cavallets per a pujar-hi a l’estiu, i a l’hivern
patinen sobre gel en una pista de patinatge.
Però el millor de tot és que hi ha un zoo. Cada
dia, famílies de tota mena van a visitar els
animals que hi viuen.
Però els nens i els seus pares no són les úniques famílies que hi ha al zoo. Els animals
també formen famílies. Hi h a famílies d’ós panda vermell, amb mares i pares i cadells
peluts d’ós panda. També hi ha micos pares i micos mares que crien cridaners bebès
mico. Hi ha famílies de gripaus, de tucans i també de titins de cap de cotó.
I a la casa dels pingüins hi viuen famílies de pingüins.
Cada any, a la mateixa època, les noies pingüí comencen a coquetejar amb els nois
pingüí. I els nois pingüí comencen a rondar les noies pingüí. Quan una noia i un noi es
troben i s’agraden, s’emparellen.
A la casa dels pingüins hi havia dos pingüins que eren una mica diferents.
Un es deia Roy i l’altre, Silo.
En Roy i en Silo eren dos nois, i tot ho feien plegats.
Es feien reverències.
Caminaven un al costat de l’altre.
Cantaven cançons i nedaven junts.
Allà on anava en Roy, també hi anava en Silo.
No passaven gaire temps amb les noies pingüí, i les noies pingüí tampoc no passaven
gaire temps amb ells. De fet, en Roy i en Silo s’abraçaven sovint amb els seus colls.
El guarda, el senyor Gramzay, se’n va adonar i va pensar: “Deuen estar enamorats.”
En Roy i en Silo es van fixar com els altres pingüins es feien la llar. Així que ells també
es van construir un niu de pedres. Cada nit en Roy i en Silo dormien junts, igual que
les altres parelles de pingüins.
I cada matí en Roy i en Silo es llevaven junts. Però un dia es van adonar que les altres
parelles podien fer una cosa que ells no podien.
La mare pingüí pon un ou. Llavors, ella i el pare pingüí fan
torns per mantenir l’ou calent, l’estan covant. Després neix
un bebè pingüí.
En Roy i en Silo no tenien cap ou per a seure-hi al damunt
i escalfar-lo. No tenien cap pollet per alimentar, abraçar ni
estimar. El seu niu era bonic, però una mica buit.
Un dia en Roy va trobar una cosa que s’assemblava a allò que els altres pingüins
estaven incubant, i ho va portar al seu niu.
Només era una pedra, però en Silo s’hi va asseure amb
molt de compte.
I espera...
...que esperaràs.
A en Silo li va venir la son i s’adormí. Quan es va despertar
se’n va anar a nedar i en Roy s’hi va asseure al damunt.
Però no va passar res.
Llavors el senyor Gramzay va tenir una idea. Va trobar un ou que necessitava algú que
se n’ocupés, i el va posar al niu d’en Silo i en Roy.
En Roy i en Silo ja sabien què havien de fer. Van posar l’ou al mig del niu. Cada dia el
movien una mica, així sempre es mantenia calent. Alguns dies en Roy l’incubava
mentre en Silo anava a cercar menjar. D’altres dies li tocava a en Silo ocupar-se de
l’ou.
Al matí i a la nit seien al niu. S’hi asseien a l’hora de dinar, a la de nedar i també a
l’hora de sopar.
Hi van seure cada dia del mes, del començament al la fi.
Fins que un dia van sentir un sorollet que venia de dins l’ou.
Piu, piu, piu, piu, piu, piu, se sentia.
En Roy i en Silo van picar amb les aletes, Clac, clac.
Piu, piu, contestava l’ou.
De cop i volta es va començar a obrir un foradet a la closca
de l’ou.
I llavors...
CRAAAAC!
De l’ou en va sortir el seu bebè! Tenia les plomes esbullades i un bec negre molt bufó.
Ara en Roy i en Silo eren pares. “Li direm Tango”, va decidir el senyor Gramzay, “es
necessiten dos per a ballar un Tango.”
En Roy i en Silo van ensenyar en Tango a cantar per avisar-los quan tingués gana.
L’alimentaven amb els seus becs. Al vespre l’escalfaven al seu niu.
En Tango va ser el primer pingüí al zoo que tenia dos pares.
Aviat en Tango va créixer prou per deixar el niu. Llavors en Roy i
en Silo se l’emportaven a nedar, igual que les altres famílies de
pingüins.
I tots els nens i nenes que anaven al zoo podien veure en Tango
jugant amb els seus dos pares i d’altres pingüins, a la casa dels
pingüins que hi ha al zoo.
“Molt bé Roy!” “Molt bé, Silo!” “Benvingut, Tango!” cridaven.
I al vespre els tres pingüins tornaven al seu niu.
S’amaganyaven tots juntets, i com la resta de famílies de pingüins de la casa dels
pingüins, com tots els altres animals del zoo, i com totes les famílies de la gran ciutat,
se n’anaven a dormir.
http://books.google.es/books?id=VvFXzzeFOwAC&lpg=PP1&dq=el%20color%20dels%20ulls%20oxfam&hl=ca&pg=PP1#v=onepage&q=el%20color%20dels%20ulls%20oxfam&f=falsehttp://image.casadellibro.com/libros/0/el-color-dels-ulls-9788484524212.jpg