Colla dibuixos Sant Antoni

Aquí vos deixar tots els dibuixos q la comissió de Baditeca ha seleccionat per poder triar ara vosaltres quins seran els que formaran la colla de Badies. Podeu passar a votar fins a final de mes, les teniu penjats al passadís de la Baditeca.

< https://photos.app.goo.gl/Y1wBb9NJMF87bF4QA

Llibre estimadíssim gener 2020

A Badies volem tenir també una figura de dimoni propi, per això a partir del llibre estimadíssi d'aquest mes us proposam que participeu en el concurs de dimonis. Teniu tota la informació del concurs de dibuix a les vostres classes.
El llibres que hem triat són

LLIBRE ESTIMADÍSSIM INFANTIL

Lili

Read more publications on Calaméo
SI VOLS SABER MÉS
http://babulinkabooks.com/es/libros-y-regalo-descargas/lili-castellano-2/

Llibre estimadíssim Primària
Funámbulus

Fonámbulus3

Read more publications on Calaméo

SI VOLS SABER MÉS VISITA
http://entrenubesespeciales.blogspot.com/2017/10/funambulus-alex-tovar-africa-fanlo.html

DIA 21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Vos deixam dos llibres estimadíssim de poesia

Vina a llegir els nostres postis de l'amistat!

"Un Pez con una Sonrisa" de Jimmy Liao

"Un Pez con una Sonrisa" de Jimmy Liao

Si seguiu l'enllaç podreu veure "Un Pez con una Sonrisa" de Jimmy Liao. A continuació, a partir de les imatges, podreu narrar la història que veis.

http://www.youtube.com/watch?v=DJiWJihcuIs

LLIBRE ESTIMADÍSSIM MES DE GENER

ARTUR I CLEMENTINA

Aquesta fantàstica obra infantil amaga una crítica als homes que no deixen viure lliurement a les seves dones. L’autora utilitza tot l’encant de les faules per explicar la història de la tortuga Clementina, que veu com el seu marit Artur ridiculitza tot els seus somnis: Que vol aprendre a tocar la flauta? L’Artur li regala un tocadiscs. Que ella vol saber pintar amb aquarel•les? Ell li regala un quadre… La Clementina s’avorreix com una ostra, però no vol quedar com una tonta davant el seu marit, qui li recorda constantment tot el que no sap fer.
Ideal per llegir en família, i per a que nens i nenes pensin quin és l’error que comet Clementina i perquè acaba sent feliç.

LLIBRE ESTIMADÍSSIM DEL MES D'OCTUBRE

AQUES ÉS EL LLIBRE D'AQUEST MES. EL SEU TÍTOL ÉS "AMB EN TANGO SOM TRES". SI VOLEU LLEGIR EL CONTE AQUÍ EL TENIU

AMB EN TANGO SOM TRES (Justin Richardson i Peter Parnell)
Al bell mig de la ciutat de Nova York hi ha un
parc molt gran que es diu Central Park. Als nens
els agrada molt anar-hi a jugar. Hi ha un estany
on hi fan navegar les seves barquetes. També hi
ha cavallets per a pujar-hi a l’estiu, i a l’hivern
patinen sobre gel en una pista de patinatge.
Però el millor de tot és que hi ha un zoo. Cada
dia, famílies de tota mena van a visitar els
animals que hi viuen.
Però els nens i els seus pares no són les úniques famílies que hi ha al zoo. Els animals
també formen famílies. Hi h a famílies d’ós panda vermell, amb mares i pares i cadells
peluts d’ós panda. També hi ha micos pares i micos mares que crien cridaners bebès
mico. Hi ha famílies de gripaus, de tucans i també de titins de cap de cotó.
I a la casa dels pingüins hi viuen famílies de pingüins.
Cada any, a la mateixa època, les noies pingüí comencen a coquetejar amb els nois
pingüí. I els nois pingüí comencen a rondar les noies pingüí. Quan una noia i un noi es
troben i s’agraden, s’emparellen.
A la casa dels pingüins hi havia dos pingüins que eren una mica diferents.
Un es deia Roy i l’altre, Silo.
En Roy i en Silo eren dos nois, i tot ho feien plegats.
Es feien reverències.
Caminaven un al costat de l’altre.
Cantaven cançons i nedaven junts.
Allà on anava en Roy, també hi anava en Silo.
No passaven gaire temps amb les noies pingüí, i les noies pingüí tampoc no passaven
gaire temps amb ells. De fet, en Roy i en Silo s’abraçaven sovint amb els seus colls.
El guarda, el senyor Gramzay, se’n va adonar i va pensar: “Deuen estar enamorats.”
En Roy i en Silo es van fixar com els altres pingüins es feien la llar. Així que ells també
es van construir un niu de pedres. Cada nit en Roy i en Silo dormien junts, igual que
les altres parelles de pingüins.
I cada matí en Roy i en Silo es llevaven junts. Però un dia es van adonar que les altres
parelles podien fer una cosa que ells no podien.
La mare pingüí pon un ou. Llavors, ella i el pare pingüí fan
torns per mantenir l’ou calent, l’estan covant. Després neix
un bebè pingüí.
En Roy i en Silo no tenien cap ou per a seure-hi al damunt
i escalfar-lo. No tenien cap pollet per alimentar, abraçar ni
estimar. El seu niu era bonic, però una mica buit.
Un dia en Roy va trobar una cosa que s’assemblava a allò que els altres pingüins
estaven incubant, i ho va portar al seu niu.
Només era una pedra, però en Silo s’hi va asseure amb
molt de compte.
I espera...
...que esperaràs.
A en Silo li va venir la son i s’adormí. Quan es va despertar
se’n va anar a nedar i en Roy s’hi va asseure al damunt.
Però no va passar res.
Llavors el senyor Gramzay va tenir una idea. Va trobar un ou que necessitava algú que
se n’ocupés, i el va posar al niu d’en Silo i en Roy.
En Roy i en Silo ja sabien què havien de fer. Van posar l’ou al mig del niu. Cada dia el
movien una mica, així sempre es mantenia calent. Alguns dies en Roy l’incubava
mentre en Silo anava a cercar menjar. D’altres dies li tocava a en Silo ocupar-se de
l’ou.
Al matí i a la nit seien al niu. S’hi asseien a l’hora de dinar, a la de nedar i també a
l’hora de sopar.
Hi van seure cada dia del mes, del començament al la fi.
Fins que un dia van sentir un sorollet que venia de dins l’ou.
Piu, piu, piu, piu, piu, piu, se sentia.
En Roy i en Silo van picar amb les aletes, Clac, clac.
Piu, piu, contestava l’ou.
De cop i volta es va començar a obrir un foradet a la closca
de l’ou.
I llavors...
CRAAAAC!
De l’ou en va sortir el seu bebè! Tenia les plomes esbullades i un bec negre molt bufó.
Ara en Roy i en Silo eren pares. “Li direm Tango”, va decidir el senyor Gramzay, “es
necessiten dos per a ballar un Tango.”
En Roy i en Silo van ensenyar en Tango a cantar per avisar-los quan tingués gana.
L’alimentaven amb els seus becs. Al vespre l’escalfaven al seu niu.
En Tango va ser el primer pingüí al zoo que tenia dos pares.
Aviat en Tango va créixer prou per deixar el niu. Llavors en Roy i
en Silo se l’emportaven a nedar, igual que les altres famílies de
pingüins.
I tots els nens i nenes que anaven al zoo podien veure en Tango
jugant amb els seus dos pares i d’altres pingüins, a la casa dels
pingüins que hi ha al zoo.
“Molt bé Roy!” “Molt bé, Silo!” “Benvingut, Tango!” cridaven.
I al vespre els tres pingüins tornaven al seu niu.
S’amaganyaven tots juntets, i com la resta de famílies de pingüins de la casa dels
pingüins, com tots els altres animals del zoo, i com totes les famílies de la gran ciutat,
se n’anaven a dormir.